L'any 1894 es trobà dins la possessió de Son Corro un important jaciment talaiòtic, un santuari del que destacaven tres caps de toro de bronze i fosos d'una sola peça, llevat de les banyes i les orelles, que hi estan soldades. Juntament amb els caps, també es trobaren altres objectes de ceràmica i de bronze. Els darrers estudis situen aquests caps en el talaiòtic finals (s V-II a C) i els consideren les peces testimonials més destacables del culte al toro, una de les pràctiques religioses de la cultura talaiòtica que perdurà durant els primers temps de l'època romana.

 



Els originals es conserven en el Museo Arqueológico Nacional de Madrid perquè en els temps de la troballa cap institució de Mallorca no pogué costejar l'import exigit per la seva permanència a l'illa. Les reproduccions en bronze que hi ha al Casal de Cultura de Costitx són del 1985. Situació: Carretera de Sencelles 1'5 Km





Alternativament a la mostra de la seva col·lecció permanent, el Museu organitza exposicions temporals de producció pròpia o bé en col·laboració amb altres institucions, museus i centres culturals. En tots els casos, la tasca del Museu s'orienta envers la popularització i la difusió didàctica de l'art contemporani amb una atenció especial a les visites guiades en col·laboració amb els centres escolars. D'aquí l'especial importància del conjunt de Tallers on s'aprenen i experimenten tots tipus de tècniques i materials en cursos programats i també durant les visites guiades.

 



Sa Sínia:

Pou àrab restaurat, situat a les afores del poble al camí de Sa Sinia a 0'5 Km.

 

 

Casal de Cultura:



  • Dins el casal de cultura s'hi troba el museu
  • Situat: Rafael Horrach, 2. 07144 Costitx
















O.A.M:

Fou inaugurat el maig del 1991 a Costitx, a l'illa de Mallorca. És el primer centre astronòmic d'aquesta comunitat autònoma i el més oriental de l'Estat Espanyol. Va ser finançat pel Govern Balear (Conselleria de Cultura, Educació i Esports), La Caixa de Balears "Sa Nostra" i l'Ajuntament de Costitx amb una doble finalitat: per una banda fomentar la recerca astronòmica i per l'altra la divulgació i l'ensenyament de l'Astronomia. Entre moltes de les activitats que porta a terme el Observatori Astronòmic de Mallorca pot destacar-se el programa de recerca i de seguiment de cometes i asteroides. Direcció: Camí de l'Observatori s/n, 07144 Costitx, Mallorca, Illes Balears














Casa de Margalida Cativa:

Darrera l'església es troba la casa on va viure i morir na Margalida Amengual i Campaner –Cativa- (1888-1919), dona venerable de Costitx. Té portalada de llinda d'una peça que dóna accés a una clastreta on s'aixeca la façana, de dues plantes d'alçat i portal de llinda. A l'esquerra del portal hi ha un bust de na Margalida Cativa, que morí amb fama de santedat. L'interior, molt reduït, mostra una sala de rebre, on es conserven records i fotografies de la venerable; a l'esquerra, hi ha l'escala que puja al primer pis; més a l'esquerra, un portalet de llinda comunica amb l´habitació de la serventa de Déu, amb el llit amb incrustacions de marqueteria i un ninxolet practicat en la paret que conserva la imatge venerada de la Immaculada.

A l'esquerra de la portalada, una làpida du la inscripció següent: "Aquí visqué la servent de Déu Margalida Amengual Cativa de l'edat de cinc anys (1893) fins a morir (1919).

Per visitar-la contactar al telèfon 971 513142

Església:

L'any 1236, l'església parroquial de Santa Maria de Canarrossa fou erigida en l'alqueria de Costitx, i el cavaller Arnau de Santacília aixecà l'església vora les seves cases. Però, aquesta localització era inviable per estar situada en l'extrem nord-est del districte i l'any 1238 perdé la categoria parroquial en benefici de la de Sant Pere de Sencelles; malgrat tot, Arnau de Santacília aconseguí mantenir el temple de Costitx com a oratori amb oficis religiosos dues vegades a la setmana. Rosselló i Vaquer ressenyen el fet així: "El 15 de març de 1239, Ramon bisbe de Mallorca atenent que Arnau de Santacília té la capella de Santa Maria de Costitx que quondam fuit parochialis, havent-se traslladat la parròquia a Sant Pere de Sencelles, ordena que un clergue de la parròquia de Sencelles estigués obligat a celebrar missa dues vegades la setmana a Costitx, durant la vida de dit Arnau i de la seva esposa i després una vegada a la setmana, encara que instituïssin una capellania a costitx. Els habitadors de Costitx, Binifat, Beniafle i Bembonax poden ser enterrats i batiats a la capella de Costitx, pagant els drets al rector de Sencelles. Emperò els diumenges i dies de festa hauran d'anar a missa a Sencelles" (Rosselló-Vaquer, 140).


Direcció: Plaça del Jardi.




Capelleta de la Mare de Déu:

La capelleta recorda el lloc on la tradició situa la trobada de la imatge de la Mare de Déu. Segons aquesta llegenda, uns al•lots que es passejaven amb un capellà que era el seu mestre, trobaren la imatge a un magraner poc després de la conquesta de 1229. Els costitxers decidiren fer-li una capella, que poc després fou la parròquia primera de Canarrossa. Alguns anys després, amb motiu del trasllat de la parròquia a Sencelles, els sencellers volgueren endur-se´n la imatge a l'església de Sencelles; però, com a totes les llegendes marianes mallorquines, desaparegué per tornar a la seva primitiva capella de Costitx (Rosselló-Vaquer, 139).





S'aljub:

Aquest dipòsit d'aigua se situa al C/ Major i data de l'any 1886. Servia per abastament d'aigua per al consum humà i també com a abeurador de bestiar. Té secció rectangular i coberta de volta. A la part superior, hi destaquen dos colls de cisterna iguals, de secció quadrada i brancals de marès. De la part inferior dels colls parteixen sengles canaletes de pedra picada que conduïen l'aigua a la pica corresponent, de pedra viva.





Capelleta de la Mare de Déu:

La capelleta recorda el lloc on la tradició situa la trobada de la imatge de la Mare de Déu. Segons aquesta llegenda, uns al•lots que es passejaven amb un capellà que era el seu mestre, trobaren la imatge a un magraner poc després de la conquesta de 1229. Els costitxers decidiren fer-li una capella, que poc després fou la parròquia primera de Canarrossa. Alguns anys després, amb motiu del trasllat de la parròquia a Sencelles, els sencellers volgueren endur-se´n la imatge a l'església de Sencelles; però, com a totes les llegendes marianes mallorquines, desaparegué per tornar a la seva primitiva capella de Costitx (Rosselló-Vaquer, 139).